·
Entenem
per una Smart City, simplificant
molt i a un alt nivell d’aproximació, aquella ciutat capaç de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans,
de forma sostenible (econòmicament,
energèticament i medioambientalment), explotant de forma eficient els seus recursos.
Aquesta, a
priori, senzilla definició ha pres rellevància als darrers temps per un simple
fet. És ara que el grau de desenvolupament de les Tecnologies de la Informació
i la Comunicació han assolit suficient grau de maduresa per poder gestionar
realment de forma eficient els serveis urbans. I aquesta simbiosi Tecnologia +
Smart City es fa palès sota tres aspectes fonamentals.
·
D’una
banda, les tecnologies de sensorització. La miniaturització i l’abaratiment
dels dispositius sensors i actuadors permet desplegar grans quantitats de
sensors de tota mena: de presència, de temperatura,qualitat de l’aire, humitat,
moviment, càmeres, ...
o
No
limitem però el nostre raonament. Quan parlem de sensors no ens referim només a
dispositius ad hoc que recullen informació del seu entorn.
o
Parlem
també de dispositius que fins ara no els havíem vistos com a sensors. Per
exemple, les càmeres de TV; o més sorprenent encara: els dispositius mòbils que tots els ciutadans, de ben segur, portem
al damunt...
·
D’altra
banda les comunicacions. No serveix de res disposar d’una dada si no pots
recollir-la i utilitzar-la. Les tecnologies de sensors han incorporat
tecnologies de comunicacions de xarxes mallades que son capaces de recollir
dades des de multitud de sensors amb un consum energètic molt reduït (i reduint
les bateries que alimenten els sensors) fins a grans centres de dades.
o
Amb
les Smart Cities reneix també un antic debat que és l’ús i la reutilització de
les grans xarxes urbanes que des de ja fa uns anys s’ha anat desplegat als
entorns municipals.
o
Els
Ajuntaments tenen capacitat sobrada per, a través de les seves xarxes wifi i de
fibra òptica, recollir tota la informació generada pels sensors i lliurar-la
als centres de dades.
·
Precisament
aquesta capacitat de recollir i emmagatzemar quantitats ingents de dades ha
introduït nous fronts a considerar a l’àmbit de la gestió de serveis urbans. Entrem
als dominis del Big Data, nou repte del mon de l’emmagatzematge i de la gestió
de CPD’s i del cloud computing
o
D’altra
banda, passem d’una visió clàssica de gestió vertical de serveis, tabicada
entre regiduries, a una visió hol·lística, transversal, dels serveis, on
qualsevol informació pot ser útil per a qualsevol àrea a gestionar, “Breaking
Silos”
·
Finalment,
el desenvolupament de les tecnologies mòbils, no només permet disposar
d’informació del ciutadà, sinó que permet posar a l’abast del mateix aquesta
informació obtinguda i molta més encara. És un exercici de transparència que
s’ha donat a conèixer com a Open Data, convertint al ciutadà en protagonista i
beneficiari d’aquesta revolució smart: protagonista per que pot aportar dades
al sistema, millorant-lo, i beneficiari per que en pot disposar dels resultats
directament.
o
Sota
el paraigua del big data, i amb el desenvolupament d’estandards i de sistemes
operatius ciutadans s’obre un nou mon d’oportunitats pels petits
desenvolupadors d’aplicacions que disposen de suficient informació i talent per
desenvolupar aplicacions d’alt nivell, orientades tant a empreses i
adminsitracions com a ciutadans en general.
·
Fins
ara només hem parlat de les smart cities. Aleshores, què entenem per Smart
Region? Quin rol juguen les regions en la gestió intel·ligent dels serveis
urbans?
El concepte Regió intel·ligent es pot avaluar des de dues òptiques,
diferents, però complementàries.
o
A un
primer nivell, de la mateixa manera que parlem de gestió intel·ligent de
serveis urbans, podríem, aplicant la mateixa definició, les mateixes premisses
i les mateixes conclusions, parlar de gestió intel·ligent de serveis regionals,
de serveis interurbans, de serveis comuns...
Diguem-ne com vulguem, però la
qüestió és que hi ha serveis o reptes dels ciutadans que no es poden resoldre
des de l’òptica urbana i cal una visió d’àmbit superior.
§ Seria, per exemple el cas de la mobilitat;
no podem resoldre el tràfic rodat d’una ciutat si no tenim en compte el flux de
vehicles que arriben des de poblacions veïnes.
§ De la mateixa manera la gestió de recursos
hídrics o energètics no afecten a només una ciutat, i cal coordinar-se en el
marc d’una visió supramunicipal.
§ O la gestió de l’entorn rural, la
vigilància contraincendis dels boscos, només per identificar-ne uns pocs...
o
A un
segon nivell, podem comparar la implantació de les smart cities als municipis
de forma anàloga a com les grans solucions de tecnologies de la informació
s’estan implantant a les empreses.
Les grans companyies tenen
prou capacitat i pulmó financer per abordar importants projectes d’inversió en
tecnologia per innovar, introduint solucions d’ERP (Enterprise Resources
Proceedings), de CRM (Custormer Relationship Management)o de SCM (Supply Chain
Management), a tall d’exemple.
Les petites empreses no tenen,
ni de bon tros la mateixa capacitat, per tant les comencen a adoptar en una
segona fase, en el moment en que els proveïdors les ofereixen en modalitat SaaS
(Software as a Service), concepte que ha eclosionat en paral·lel al de Cloud
Computing, computació al núvol; no és el mateix, però respon al mateix
concepte, evitar la inversió en infraestructures (maquinari o programari) privades
o d’ús exclusiu, i convertir-lo en despesa adaptada a la meva mida en base a
compartició entre usuaris, a mancomunació de serveis, en base a economies d’escala.
De la mateixa manera, si les grans ciutats
poden abordar projectes smart, els petits municipis no poden. Però sí que podrien
participar de serveis mancomunats en modalitat ‘cloud’ gestionats per alguna
entitat supramunicipal. Això també es pot entendre com a smart region en tant
que no només gestionem de forma eficient els serveis municipals, si no que
gestionem més eficientment encara des d’una visió regional, compartida, The City in the Cloud.
·
De
tot el que hem dit se’n dedueixen línies d’actuació que vindran condicionades
per la resposta a plantejaments preliminars com els següents:
1-
Cooperació i cohesió interterritorial. Reconèixer una dimensió del projecte més
enllà de la local, i facilitada a través de propostes basades en l’estructura
organitzada en les quatre línies transversals que hem comentat: infraestructura
de sensor s i infraestructures de comunicacions; agregació de dades en
servidors i gestió de dades centralitzada (big data); desenvolupament de
solucions verticals a partir d’aquestes dades, tant per grans corporacions i
proveïdors de solucions a reptes tradicionals, com desenvolupament de petites
solucions per part de particulars o petites empreses (micropimes).
Aquest plantejament permet
fàcilment replicabilitat i escalabilitat de solucions, que
alhora facilita superar l’etapa pilot i entrar directament a plantejaments de desplegament de projectes en
explotació. També incorporar alternatives a solucions d’oferta per a grans
ciutats. Clarament son plantejaments d’Smart
Region.
2-
En el
marc de les cooperacions públic
privades (PPP), orientades a entitas de tamany petit o mitjà, podem
prendre deus línies d’actuació: compra agregada entre agrupacions de diferents
entitats, o estimular la oferta privada al cloud (city in the cloud), fomentant la contractació
de serveis de forma senzilla alhora també permet superar l’etapa pilot.
3-
Un
dels projectes tractors que s’ha treballat, des de ja fa temps a la DG TSI és
el desplegament d’infraestructures de
telecomunicacions arreu del territori, incloent torres de telecomunicacions
i Fibra Òptica. A partir d’aquests desplegaments hauria de ser fàcil promoure
els grans projectes horitzontals de big data i xarxa, i aprofitament aquestes infraestructures
existents per reubicar-hi sensors i actuadors.
4-
Estimular
la compra pública innovadora.
Alineament del finançament públic (EU-nacional-regional-local) i estimulant el finançament
privat: aprofitant les infraestructures existents, model esco per les grans
empreses (mantenir facturació actual amb el compromís de reduir els costos,
sent al principal via de benefici dels privats) i facilitant la compra pública
innovadora especialment les solucions verticals de pimes, que són les que aporten
la innovació, i promovent la manufactura local.
5-
Noves formes de contractació. Ajudar als petits ajuntaments a que aprenguin
a comprar de forma innovadora i col.laborar en la compra púlico-privada. Cal
avaluar la viabilitat d’un agent neutre que doni servei als petits ajuntaments.
6-
Estandarització (fomentar la consolidació del city
protocol i del City OS, com a estandarització), que també facilita
l’escalabilitat i la replicabilitat.
7-
Promoure
la participació del ciutadà,
estimulant el diàleg previ amb els ofertants, estimulant projectes big data i
open data (que també estimula la col.laboració ciutadana). Ampliar la
participació Públic-Privat-Universitats a l’àmbit ciutadà, quàdruple hèlix, PPPP.
8-
Prioritats temàtiques verticals i
identificació d’agents clau, champions i big players en entorn privat i públic.
