VOT ELECTRÒNIC
Situació actual
IDEES
DEFINICIÓ
Es
defineix com a vot electrònic (Wikipedia, Enciclopaedia Britannica) la
possibilitat d’emetre i comptabilitzar vots per un mitjà digital, amb l’ajut
d’ordinadors.
En
aquesta definició s’inclouen dues grans opcions de vot electrònic:
·
E-voting: el votant es presencia al col·legi
electoral i deposita el vot, supervisat per representants d’autoritats
electorals autoritzats, en un mitjà electrònic, incloent, sense limitar-se a:
o
Selecció d’opcions en una pantalla tàctil en un
quiosc de vot
o
Introducció de targes perforades
o
Escaneig òptic de paperetes
·
E-voting remot: on l’acte de votar s’efectua sense
intervenció aliena al votant, sense supervisió física de representants d’autoritats
electorals autoritzats. Tot i que en aquest cas no s’exclouen les modalitats
anteriors, prenen més rellevància plataformes com:
o
Vot via PC personal
o
Vot via Internet
o
Vot via mòbil
En
qualsevol dels casos, el procés de vot electrònic es divideix en les fases
següents:
·
Elecció de la papereta, o del sentit del vot
·
Emissió del vot
·
Emmagatzematge del vot
·
I tabulació o recompte de vots
ANTECEDENTS
El concepte de vot electrònic és antic. A la dècada
dels ’60 ja s’avaluava la possibilitat de votar mitjançant targes perforades, i
diversos estats dels USA el van posar en pràctica al 1964. Més endavant va ser
lògic substituir la tarja perforada per codis de barres escanejats.
Al Brasil i la Índia es van utilitzar als anys 90
màquines electròniques de vot (DRE voting machines, Direct Recording Electronic
voting machine)
A principis dels 2000 el vot electrònic s’associa
al concepte de vot on-line, vot remot. S’han document processos de vot
electrònic online a Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Brasil, Canadà, Estònia,
França, Índia, Itàlia, Holanda, Noruega, P
erú, Romania, Suïssa, UE, UK, i Veneçuela.
PUNTS FORTS DEL VOT ELECTRÒNIC
·
Elecció
de vot.
o
No cal
imprimir paperetes No té cost, les paperetes no s’acaben
o
L’elector
pot escollir entre totes les opcions permeses, sense condicionants
·
Accessibilitat
o
Les
paperetes es poden adaptar a les necessitats i deficiències del votant: mida de lletra, lectura del contingut, colors, desplaçaments
fora del districte electoral...
·
Transparència.
El procés de vot electrònic permet gaudir de processos més transparents en
diferents aspectes
o
Identificar
unívocament vot amb votant (no el sentit del vot si no el fet de votar)
o
Criptografiar
la informació, garantint-ne la identificació o el secret si s’escau
o
Traçabilitat.
Permet al votant saber que el seu vot ha estat vàlid i que ha estat certament
comptabilitzat
·
Intenció
de vot
o
No en el
sentit del vot, si no en la validesa del vot; es minimitza la possibilitat
d’emetre vots nuls
PUNTS DÈBILS
DEL VOT ELECTRÒNIC
·
Autenticació,
identificació del votant
o
Cal
disposar de mètodes absolutament fiables que identifiquin al votant impedint
l’emissió de vots fraudulents
·
Coerció
o
En
el vot online cal garantir que l’emissió del vot no ha estat sota coerció o
pressió.
·
Inviolabilitat
del maquinari, el programari i les comunicacions
o
Cal
garantir la seguretat i la inviolabilitat d ela informació emesa en tots els
punts de la cadena, física, virtual i comunicacions.
CASOS D’ÈXIT: ESTÒNIA
Estònia és l’únic país del mon que suporta de forma
significativa el vot per internet a eleccions legislatives d’àmbit estatal.
Fins un 25% dels votants usen aquest sistema.
El sistema es va idear ja a l’any 2001, però fins
al 2005 no va entrar en funcionament (prova pilot a les municipals, amb un 1,5%
de participació electrònica) sent plenament operatiu des del 2007 (eleccions
generals, amb un 3,4% de participació electrònica) fins a avui en dia, 2015
(eleccions generals, amb un 30,5% de participació electrònica).
En resum, cada ciutadà estonià
posseeix un ID card amb xip electrònic, que el permet votar per internet. Les
ID card s’insereixen a un lector de targes del PC. Un cop la seva identitat ha
estat verificada (via PIN, usant la tarja ID electrònica a mode de signatura
digital), pot emetre el seu vot per internet. Els vots no es consideren finals
fins que s’acaba el dia d’eleccions, així els ciutadans poden repensar la seva
opció de vot i canviar-la fins a la hora de tancar els col·legis electorals.
En opinió del govern estonià, El PIN de la tarja garanteix
l’autenticació del votant. Mentre que la possibilitat de canviar el vot fins al
tancament d eles meses garanteix la no coerció del votant, ja que en cas de
veure’s forçat a emetre un vot fraudulent, pot canviar-lo al llarg del dia.
Si el vot electrònic, en general, arreu del mon, és
controvertit, el cas estonià, que implica la presa de representativitat a
nivell de les eleccions més significatives de l’estat aixeca encara més
opinions. Incloem un vídeo on es detalla un test que es va fer del sistema en
condicions de laboratori per avaluar-ne la seva inviolabilitat; el resultat és
que el sistema és aparentment insegur, tot i que caldria veure si les
condicions de laboratori serien fàcilment replicables en un entorn real.
Sorprèn que davant d’aquests resultats, la
recomanació és eliminar el sistema de vot digital en comptes de buscar
solucions als problemes detectats.
CASOS DE NO ÈXIT: HOLANDA
Després de més d'una dècada votant amb urnes
electròniques, Holanda va recuperar el tradicional sufragi amb paperetes a les
eleccions del passat dia 9. Les errades de seguretat del sistema de vot
electrònic, implantat als Països Baixos des dels anys 90, han obligat els
holandesos a recuperar temporalment el vot amb paper, mentre no resolen aquests
problemes.
CAS CATALÀ. EXPERIÊNCIES A CATALUNYA
Proves pilot de vot electrònic des del 95
Fa quinze anys que Catalunya experimenta electrònicament
en processos electorals. El primer cop, als comicis al Parlament de 1995.
·
d'escala petita, només va afectar dos col·legis
electorals. Un, en un barri de l'Eixample de Barcelona. L'altre, a Anglès
(municipi de la Selva), en un entorn més rural.
·
Primer la gent votava en paper, amb les butlletes
electròniques. I després se'ls donava l'oportunitat d'assajar el vot
electrònic. L'experiència, dins la modèstia, va ser bona".
L'experiència del 2003
El 2003 es van provar
diferents models. Una de vot per internet, d'una empresa catalana, Scytl, i la resta, aplicacions
d'urnes electròniques en entorns controlats. Syctl va possibilitar que els
ciutadans catalans residents a Mèxic, els Estats Units, Bèlgica, Xile i
l'Argentina poguessin votar per internet.
Indra va assajar en cinc
municipis catalans les seves urnes electròniques. I Demotek també va assajar en
aquests cinc municipis catalans les seves paperetes òptiques".
Vot sense el cens
Les consultes sobiranistes també han assajat el vot
electrònic. Amb un handicap: no tenien accés al cens. Es van fer
dues proves pilot de simulació de vot per internet, en dos municipis al
febrer i a l'abril.
Canvis legals imprescindibles
Catalunya ja ha experimentat prou amb el
vot electrònic en els últims quinze anys. Tècnicament ja es pot
utilitzar quan políticament es consideri oportú. En definitiva, si hi hagués
voluntat política, ja es podria votar electrònicament.
El professor Barrat recorda que cal un canvi
legal: "Tècnicament el vot
electrònic està resolt. els entrebancs que sorgeixen no són per problemes
tècnics. Són per tota l'organització social, legal i política que ha d'envoltar
aquestes urnes".
Una reforma de la llei electoral espanyola, o una
llei electoral catalana és imprescindible per incloure els nous mecanismes
tecnològics de sufragi i la seva regulació.
Proves pilot de vot electrònic a Catalunya
Universitat Pompeu Fabra:
Riudellots de la Selva (vam col·laborar facilitant
la distribució d’idCAT):
El
referèndum de la Diagonal, (2010)
El referèndum que l’aleshores alcalde de Barcelona,
Jordi Hereu, va promoure per a que la ciutadania escollís quin tipus de reforma
escollia per a l’Avinguda Diagonal va significar un daltabaix polític i
tecnològic.
D’una banda, el resultat no va ser l’esperat per el
consistori, ja que els ciutadans van escollir no modificar l’avinguda. D’altra
banda, el sistema informàtic, dissenyat per INDRA per encàrrec de l’IMI, patia
greus errors de seguretat ja que es van identificar diversos casos d’usurpació
de personalitat.
SOLUCIONS EMPRESARIALS
Syctl
L'empresa Scytl va néixer l'any 2001 a través d'un
grup de recerca de la UAB especialitzat en el mercat electoral en l'era
digital. Amb la seu central a Barcelona, aquest companyia té una facturació
anual al voltant dels 43 milions d'euros i té en plantilla 315 treballadors.
El vot per internet, que és el seu producte
estel·lar, es va introduir per primera vegada en uns comicis l'any 2004 a
Suïssa.
Scytl és un referent mundial en aquest sector, ja
que s'encarrega d'aquest sistema en divuit dels vint països que el tenen
implantat en eleccions públiques. És una llàstima però, que aquesta empresa no
pugui vendre les seves solucions al seu propi país. Ja és hora de tenir una
llei electoral pròpia que, entre d'altres coses, incorpori la votació
electrònica. No ens podem permetre el luxe de continuar tenint una llei
antiquada i que no incorpori les darreres novetats tecnològiques. Ara bé, dit
això, s'ha de ser just i cal afirmar que és un pas endavant que es consideri la
possibilitat del vot per internet a la consulta del proper any per decidir el
nostre futur polític.
Indra
Els sistemes de vot electrònic no només graven i
emmagatzemen l'opció de vot del ciutadà sinó que a més totalitzen i preparen la
informació per a ser transmesa de forma automàtica i codificada en finalitzar
la jornada electoral:
·
El
Sistema de Vot Electrònic Point &
Vote: Solució de vot presencial basat en una urna electrònica dotada de
pantalla tàctil. Reprodueix les paperetes de votació, inclou funcions
d'administració de la mesa electoral i incorpora programari i perifèrics
d'ajuda per a discapacitats i d'impressió de resguard del vot. Això permet
tenir el vot registrat tant en format electrònic com en paper.
Algunes
de les principals avantatges són la fàcil identificació del votant, auditories
en paper i electrònica, així com accessibilitat per impedits visuals, comptant
al seu torn amb sistemes modulars i flexibles que integren els requeriments
específics de cada client.
·
Sistema
de Vot Electrònic NetVote: Solució
de vot electrònic a través d'Internet, que garanteix la identificació de
l'elector, unicitat del vot i la dissociació vot-votant. La plataforma de Vot
per Internet Net Voti d'Indra està àmpliament provada en múltiples processos i
amb diversos clients tant privats com a pertanyents a l'Administració Pública.
Ha estat auditada per agents externs en nombroses ocasions, oferint els més
alts estàndards de seguretat. NetVote és una solució flexible i adaptable a
qualsevol tipus de projecte o de requeriment, estant disponible per a la seva
implantació en un curt període de temps.
Verbio
Primera prova pilot d’un sistema de vot per telèfon,
a través de la tecnologia de biometria vocal de cara a les properes eleccions
europees del 2014 .
L’empresa amb seu a Barcelona creu que, de la mateixa
manera que s’està plantejant la legalitat del vot per Internet, es pot permetre
el voto des del telèfon, autentificant el votant, per la seva veu com un document d’identitat més segur i fiable que l’actual vot per correu postal.
Tot sistema de seguretat
ha de consistir en alguna cosa que tens (disposituo mòbil, tarja de coordenades),
i alguna cosa que saps (pin o contrasenya) o alguna cosa que ets (la veu).
La primera fase d’aquesta iniciativa pionera de vot
no presencial va concloure el passat 12 d’octubre amb la presa de la
signatura vocal als ciutadans del municipi de Callús, per a la seva posterior emissió del vot el dia de
les eleccions europees, el 25 de maig de 2014.
Reflexions legals interessants 2014
@jibonet
Altres reflexions
Fa un parell de dies, @jbatlle de CTecno va publicar un article d'opinió a www.elsingulardigitl.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada