Darrerament ja portem un temps
omplint-nos la boca amb el nou paradigma
de gestió eficient de les ciutats, l'Smart City; però què és realment una Smart
City? Quan podem dir que una ciutat és Smart? No crec que haguem d'entrar ara
en definicions i contra definicions però no veig malament apel·lar per un
moment a la intuïció: és fàcil pensar que una ciutat smart és una ciutat que fa les coses millors per
poder viure-hi millor o, si som ambiciosos, fer les coses senzillament bé.
La ciutat
més antiga, segons ens diuen els historiadors, és Ur. Se sap que aplegava força
gent des de fa més de 6.000 anys, i en
els seu període de més esplendor va arribar a reunir unes 65.000 persones ( una
mica menys que Sant Cugat... =8-) ). És
a dir, fa 60 segles, un munt de gent va decidir viure plegats perquè així
s'organitzaven millor, feien millor les coses, ... vivien millor. Segons hem
dit abans, podríem dir que Ur va ser la primera Smart City? Jo crec que si, s'ho mereix. El concepte
Smart és inherent a City. Per que aleshors ens vantem avui en dia de treballar
per fer les ciutats Smart?
El que si és, a totes llums, totalment cert és
que avui en dia disposem de prou eines, eines tecnològiques, per a fer realitat
el que temps abans era un somni , o inclús era de fet inimaginable. I d'aquesta
manera és que ens hem trobat que hem acabat definint una smart city com aquella
ciutat que usa la tecnologia per a que els seus ciutadans visquin millor, no?
... Tant de bo fos així. Crec honestament que encara estem en una fase en que estem convençuts que només
pel fet de fer servir la tecnologia ja estem dissenyant una ciutat Smart.
La majoria de projectes smart que s'han dut a
terme han consistit en aplicar tecnologia a una solució vertical concreta: la
recollida de la brossa; l'enllumenat dels carrers; el reg de les zones verdes;
el consum d'energia als edificis; ... Hem transformat aquests reptes ciutadans
en més eficients, més barats, més sostenibles fent-los més espavilats. I està
molt ben fet, però encara no em fet la ciutat en smart. Ens cal encara
compartir la informació entre els serveis, cal tenir una visió holística de la
ciutat, breaking silos!
Però, per damunt de tot, el més
important de tot per a que la ciutat sigui smart, és que no oblidem l'objectiu
primer, la motivació inicial de tot aquest embolic: viure millor, millorar la
qualitat de vida a la ciutat, del ciutadà. I ara que ja ho hem dit, com ho fem?
Com viurà millor el ciutadà? Potser que
li preguntem, no?
Aquest, jo crec, és el repte per
convertir la ciutat en smart: innovar, fer noves coses per acomplir els reptes
que la ciutadania ens demana. Ens cal escoltar i empoderar la ciutadania,
identificar les seves necessitats, definir nous reptes i dur-los a termini
entre tots. La ciutat intel·ligent té ciutadans intel·ligents que donen idees i
que es resolen de forma innovadora entre tots.
Què en penseu vosaltres? Què
faríeu per canviar la ciutat? Què faríeu per millorar-la? Si voleu convertir-vos
en smart citizens que treballen per fer una smart city, ajudeu-nos a saber que
voleu per viure millor.
@jibonet
Aquest article el va publicar la Regidora de Comunicació, Govern Obert i Innovació de l'Ajuntament de Sant Cugat, Joana Barbany, al TOT Sant Cugat la setmana del 12/02/2016
