Entrevista a Joana Barbany i Freixa
TINÈNCIA D’ALCALDIA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, INNOVACIÓ I GOVERN
OBERT
Si volem tenir un país avançat a nivell
d’innovació, l’administració local pot prendre un paper molt important com
agent dinamitzador de la quàdruple hèlix. L’Ajuntament de Sant Cugat ha entomat
aquest repte i ja fa un any que està desenvolupant el primer Living Lab o
Laboratori Tecnològic dins d’una biblioteca. Aquesta és una estratègia que
permet visualitzar com pot ser la Col·laboració Público Privada a nivell de
col·laboració entre administracions, ciutadans, empreses i centres de recerca.
- Com va sorgir
la idea de fer un Living Lab dins d’una biblioteca?
Ara
ja fa cinc anys es va decidir dotar d’equipaments municipals el nou barri de
Volpalleres, que a mesura que s’anava habitant, evidenciava cada cop més
aquesta necessitat. La nostra sorpresa com a equip de govern va ser trobar-nos
amb un veïnat molt proactiu, motivat i mobilitzat que abans de que poguéssim
poder proposar el destí d’aquests equipaments, vam rebre un parell de propostes
molt valentes i innovadores: la primera, que l’equipament a desplegar fos una
biblioteca que acostés la cultura als ciutadans del barri; la segona, que aquesta
biblioteca estigués dotada d’un living lab que dinamitzés la vinculació
ciutadana al voltant de la biblioteca i promogués projectes d’innovació oberta
al voltant de la cultura.
Si els polítics sempre demanem als
ciutadans que s’involucrin a la vida pública de la ciutat, davant d’aquestes
dues propostes tan ben raonades i defensades no podíem fer cap altra cosa que
adherir-nos al projecte i promoure’l com a propi.
- Qui integra aquest projecte?
El Library Living Lab és un
consorci format pel Centre de Visió per Computador, centre de recerca que
aporta la coordinació de les activitats i la metodologia d’innovació oberta; la
Universitat Autònoma de Barcelona, que va aportar els equipaments necessaris
per arrencar el laboratori; i l’Ajuntament de Sant Cugat com a responsable de
la Biblioteca Miquel Batllori que és l’equipament que alberga el Library Living
Lab, laboratori que està adscrit a la xarxa europea de Living labs ENoLL, per
les seves sigles en anglès.
Al consorci també s'hi integren
l’Associació de Veïns de Volpallers, com a promotors de la idea original, i la
Diputació de Barcelona, com a responsable de la Xarxa de Biblioteques.
- Com es promou la innovació dins aquest
Living Lab?
Tot i que el laboratori ocupa 100
m2 de l’espai de la biblioteca, les activitats que s’hi desenvolupen fan que tota
la biblioteca esdevingui un laboratori ciutadà sobre usos de la cultura. L’activitat
es canalitza en forma d’activitats o tallers que es desenvolupen al voltant d’un
àmbit temàtic.
Però no ens deixem enganyar per
l’aparença de les Activitats, son només la punta de l’iceberg. La part mes
important no es veu, i es tracta d’observar com els ciutadans i usuaris s’acosten
a la tecnologia, l’utilitzen i la fan seva de manera que els científics poden
identificar noves línies de recerca que permetin nous desenvolupaments i a la
fi, innovació!
- Quins són els espais d’experimentació que
s’estan treballant?
Les activitas que es desenvolupen
al laboratori, sempre al voltant del mon de la cultura, es poden agrupar en els
següents temàtiques: revaloritzant les col·leccions digitals, o com ferr més
accessibles i dinàmics els fons documentals; creació col·laborativa en 3D;
biblioteques i museus repensats; aplicacions educatives, les Apps a les
escoles; enllaçant el mon físic i el mon digital, o com arxivar de forma més
divertida; nous paradigmes d’story telling, o com explicar de forma diferent
els contes.
- Veient aquestes explicacions, un es
planteja si han d’evolucionar les biblioteques...
Les noves tecnologies estan
trasbalsant el mon de la cultura, no és un debat exclusiu de les biblioteques,
però cal interpretar-lo en clau d’oportunitat, no d’amenaça. Des de la
digitalització de la música, de les pel·lícules, dels mateixos llibres no es
estrany trobar totes aquestes fonts a la biblioteca... potser millor dir-les
mediateca, no? No crec que triguem gaire a trobar-hi videojocs!
D’altra banda, la facilitat
d’adquirir i accedir a continguts culturals a Internet podria posar en dubte el
rol de les biblioteques o mediateques com a museus de llibres. Però si els
Starbuck’s han sabut evolucionar de la ‘venda de cafè’ a ‘viur l’experiència
Starbuck’s’ per què les biblioteques no poden seguir la mateixa senda. Del ‘prèstec
de llibres’ podem passar a ‘viure l’experiència cultural’ i això inclou des de
les sales d’estudi o el racó dels contes a estructures més complexes com un
Living Lab.
- Animen a les empreses a fer servir aquests
laboratoris d’experimentació?
Totalment. La innovació oberta
requereix necessàriament de la participació de tots els agents socials, de tota
l’hèlix: des dels ciutadans a les Universitats; des de les Adminsitracions
Públiques a les empreses. Cal que les empreses facin seu també aquest projecte,
aprofitant la participació de la ciutadania per influir en quins reptes cal fer
recerca, rcerca que durà a terme a les Universitats i que cal transferir al mon
empresarial que innovarà amb nous productes d’interès per a la ciutadania i per
a les administracions públiques. La innovació s’ha de fer entre tots.
- Aquesta iniciativa, quin impacte té pel
barri?
En aquest cas crec que és més
important donar rellevància a què aporta el barri al projecte. Estem parlant
d’un barri jove, de gent molt jove, preparada i amb ganes de participar. En
aquest entorn el Living Lab és una excusa, un mitjà que permet als ciutadans canalitzar
tot aquest potencial participatiu i creatiu. Potser si que el Living Lab aporta
aquesta cohesió als veins, però el mèrit rau en el perfil i caracter d’ells
mateixos.
- Darrerament han creat el que anomenen Fab
Lab, quina és la seva finalitat?
El FABLAB, com al Living Lab ,responen
al mateix principi de fomentar la Innovació Oberta, on participen tots els
agents de la quàdruple hèlix de la innovació: Ciutadans, Universitats, Empreses
i Administracions Públiques. Però completa un altre punt de la cadena de valor
de la Innovació que ,en aquest cas, seria el prototipatge, és a dir, fer coses,
convertir en realitat aquella idea dissenyada amb la col·laboració de l’usuari,
desenvolupada amb els coneixements de les Universitats i fabricada amb
l’empenta d’un emprenedor o un ciutadà a un espai dotat de màquines controlades
per ordinadors, el FABLAB.
En aquest espai, doncs, es fan
coses. I es fan de forma participativa, del paradigma Do It Yourself (DIY) al
nou concepte Do It With Others (DIWO). Es facilita l’accés a la tecnologia
creativa tant a petites empreses com a emprenedors que no tenen capacitat a
adquirir-les, com a ciutadans i families que volen conèixer aquest mon de la
‘fabricació digital’ i, per cert, des de ben joves, accedint i coneixent el mon
de la ciència i la tecnologia d’una forma ben simpàtica.
- L’Ajuntament aposta doncs per potenciar les
#STEM o #STEAM com diuen vostès
Per suposat! Sant Cugat és una
ciutat mitjana dins d’un país petit, per tant la competitivitat de les nostres
empreses no passarà mai per la quantitat sinó per la qualitat, i aquesta
qualitat està necessàriament lligada a la nostra creativitat i la nostra
capacitat per innovar, per tant depenem del talent de la nostra gent;i per això
hem de potenciar i facilitar l’accés a totes aquelles disciplines vinculades al
foment del talent, com la ciència, la tecnologia, l’enginyeria o les matemàtiques
(resumit en l’acrònim STEM, de les seves sigles en anglès) sense oblidar les arts
(per això completem l’STEAM, afegint aquesta A) com a màxim exponent de la
creativitat.
